Per què estàndards web?
per Oxygen | Temps estimat de lectura, 1.74 minuts
| El març del 2003 l’Internet Explorer va arribar al màxim de la seva quota de mercat coincidint amb la sortida al mercat del Mozilla 1.3. Un altre punt d’iflexió va ser el juny del 2004 quan va aparèixer la versió 0.9 del Firefox. Des del març del 2003 l’Internet Explorer ha passat d’una quota de mercat del 88,0% a un 71,7% al desembre del 2004. En el mateix període de temps, el conjunt d’eines Mozilla (la suitte i el Firefox) han passat del 4,2% al 21,2%.El Mozilla Firefox aporta noves funcionalitats a la navegació amb les pestanyes o incorpora les adreces d’interès dinàmiques utilitzant [RSS](http://www.mozilla.com/firefox/livebookmarks ‘Enllaç extern en anglès; Product RSS | Mozilla Corporation’). Amb el bloqueig de les pantalles emergents (POPUPs), imposa una nova forma de dissenyar webs. Permet la personalització i la incorporació d’extensions d’una forma molt sezilla. |
A banda d’aquestes noves funcionalitats, la suite de productes Mozilla són els navegadors que suporten plenament els estàndards proposats pel W3C: HTML 4.x, XHTML 1.x, o XML per a l’estructura de continguts i CSS o XSLT per a la presentació. Els navegadors Mozilla també són estàndards en les plataformes en les que estan disponibles: Windows, Mac OSX i Linux.
Oxygen pensa que ha arribat una nova era en la programació web on un dels indicadors principals és la pujada del Firefox que aposta per la programació amb estàndards. En la història d’Internet, s’ha oblidat molt fàcilment que entre l’usuari i el servidor hi ha un programa (el navegador) que és una màquina; i que ha d’interpretar una codificació i mostrar-la a l’usuari. Això ens hauria de fer pensar que l’utilització d’estàndards hauria de ser habitual? però no és així.
Els llocs web estan programats de forma no estàndard i els navegadors han interpretat l’HTML de forma no estàndard. Això només s’ha pogut sostenir per un monopoli de l’Internet Explorer. En un moment que això està canviant, és evident que només ens podrem refiar dels estàndards i no fer-ho serà evidentment un error estratègic.