Estem davant d’un canvi important a la xarxa que alguns ja han batejat com a una nova revolució per a l’expansió d’Internet.

De la mateixa manera que cada telèfon té un número assignat que li permet connectar-se a la xarxa telefònica per poder rebre i fer trucades, cada dispositiu electrònic o informàtic que es connecta a Internet necessita una adreça IP. Fins ara, tots els dispositius connectats a la xarxa Internet han estat utilitzant el protocol de comunicació IPv4 (Internet Protocol, versió 4).

L’any 1996 ja es va preveure que el número de connexions possibles acabaria superant les IP disponibles, i es va començar a treballar en una nova versió d’aquest protocol, l’IPv6. El 6 de juny de 2012 va ser la data escollida perquè les grans empreses fessin el canvi i comencessin a treballar amb aquest nou sistema, donant per iniciat així el procés de transformació que, tard o d’hora, acabarà implantant-se a tots els aparells i dispositius del món.

Pensar en ipv6

Fins ara, les IP estaven formades per quatre grups de números separats per punts, on cada grup podia anar de 0 a 255. Les IP només podien ser del tipus XXX.XXX.XXX.XXX, per exemple, la IP 77.246.179.126, que es correspon al web d’un dels clients d’Oxygen. Aquesta codificació permet gairebé 4.300 milions d’IP a tot el món, xifra que va ser assolida el 3 de febrer de 2012.

Amb la posada en funcionament del nou sistema IPv6, els principals proveïdors d’Internet i les grans empreses de la xarxa, com ara Facebook o Google, van activar oficialment el protocol IPv6 en els seus sistemes el 6 de juny de 2012. Amb el nou protocol d’accés a la xarxa, les IP són del tipus XXXX:XXXX:XXXX:XXXX:XXXX:XXXX:XXXX:XXXX, on cada X té un valor de 0 a 9 i a, b, c, d, e i f. Això permet que hi puguin haver més de 340 sixtilions d’adreces IP al món.

A la xarxa circulen moltes metàfores i comparacions del canvi en el funcionament d’Internet. Una d’elles m’ha semblat molt gràfica: si el volum de la xarxa amb les IP antigues s’equipara a una pilota de ping-pong, amb la nova IP, el volum d’Internet pot arribar a tenir les dimensions del Sol! El canvi d’un sistema a l’altre també es pot comparar amb la substitució de totes les canonades del món perquè hi pugui circular més aigua i pugui arribar a qualsevol indret.

La ipv6 a oxygen

D’entrada, serà quasi impossible memoritzar les IP, com feien fins ara les ments més àgils. A la pràctica, tard o d’hora, el sistema informàtic d’Oxygen (servidors, ordinadors, connexions, telèfons, etc.), hauran d’adaptar-se a les noves adreces IP. A més a més, entre d’altres, s’hauran de reconfigurar tots els dominis propis i de tots els projectes dels clients d’Oxygen perquè puguin funcionar amb el nou sistema.

No hi ha presa, però cal començar a preveure-ho, perquè tot i que el canvi ja s’ha fet, durant un temps coexistiran els dos sistemes d’IP, fins a que els operadors d’Internet, que en teoria ja s’han estat adaptant al canvi, comencin a implantar adreces d’aquest tipus als seus clients.